A principis de l’any 1974, enfront de la cultura franquista del moment, es va voler afirmar l’aire cultural construint uns gegants.  La idea també va venir gràcies a un espectacle dels Comediants que es va representar al poble, en el qual  apareixien uns gegants.  Així doncs, sota l’escultura i la direcció de l’escultor local, Quim Camps, i amb ajuda desinteressada d’un grup de gent del Casal Parroquial  es van crear els gegants de Llinars.

Com a condició principal, es va dir que havien de ser uns pagesos, ja que abans de l’expansió industrial de la dècada dels 60, l’agricultura havia estat una gran font d’ingressos al municipi.  A més a més, es volia que fossin els gegants més grans de la comarca.  Havien de ser molt divertits, per això se’ls va fer uns braços movibles, amb la finalitat que tothom qui no s’apartés quan vinguessin rebés una bona bufetada. 

A partir d’aleshores, els gegants van prendre part de les festes i celebracions locals i, a  poc a poc, van començar a fer sortides fora del poble.  Destaca  la de l’any 1979, quan diversos gegants de la comarca es van desplaçar de Cardedeu fins a  Granollers amb tren per commemorar el centenari de la línia de Granollers.  El 1980, els mateixos creadors dels gegants els van voler millorar i els  van fer uns caps nous, que són els que han durat fins l’actualitat.  Posteriorment, l’any 1982, van participar a la I Trobada Internacional de Gegants a Matadepera, i a Sant Sadurní d’Anoia el 1985. 

En aquell moment, la primera colla va deixar d’existir, però 5 anys després se’n va formar una de nova que els va restaurar, ja que havien quedat una mica perjudicats després d’aquest període d’abandó.  El fet destacable d’aquesta reconstrucció va ser el canvi de l’estructura, que va passar de ser de fusta a ser alumini.
Així doncs, ben guapos i restaurats, l’any 1990, van reaparèixer, però aquest cop no anaven sols sinó que els acompanyaven, a part de la Patufa, 6 capgrossos nous: l’Albergínia, el Tomàquet, la Castanya,  el Pebrot verd i una parella d’avis.
Ja amb uns quants anys d’història, i aportant cultura, gresca i xerinola al poble, es va decidir, l’any 1997, batejar-los.  El bateig es va dur a terme durant els actes de la Festa Major, i van ser apadrinats pels Xics de Granollers.  Un any després, el cabell de la geganta havia quedat deteriorat, per això es va procedir a canviar-li la perruca, que va ser gentilesa d’en Jaume, de Postisseries Tapies.

En Miquel i la Pepeta ja feia temps que voltaven junts, així que els membres de la colla van decidir que s’havia de celebrar el seu casament, i així va ser, el 25 d’abril del 1999, van unir-se en matrimoni.  Durant el casament, hi van ser presents diversos gegants d’altres municipis, però cal destacar la presència del gegant Mn. Biscuter, de Mataró ,que va ser qui va oficiar el casament.  Durant aquests anys, tant els d’abans com els de després del casament, els gegants van participar en diferents actes, i trobades geganteres de tot Catalunya , fins i tot, de la Catalunya Nord i, per descomptat, també en la Festa Major de Llinars.  L’any 2000, van ser padrins dels gegants de Sant Antoni de Vilamajor, l’Avi Felip i la Pepeta.

Malauradament, l’any 2008 la colla, que feia tant temps que estava amb ells  va deixar de sortir, perquè  cadascú va anar marxant per motius aliens, i els gegants van quedar tancats altre cop durant un període de 3 anys.  L’any 2011, durant el 75è aniversari del Casal Parroquial, es van portar els gegants, la Patufa i els capgrossos a l’acte de celebració, ja que  havien nascut al casal.   En aquell moment, un grup de joves es va engrescar a crear una colla i recuperar tota la comparsa, així va néixer la Colla Gegantera la Patufa,  que del 2011 al 2014 va tornar a fer ballar els gegants a les festes locals i a diversos pobles de Catalunya.   La sortida més destacada va ser l’any 2013 a la I Trobada de Gegants amb Barretina de Catalunya, celebrada a Molins de Rei.  Degut a les característiques i dimensions d’aquests gegants, són difícils de portar, cosa que dificultava trobar gent que els volgués fer ballar.  Aquest fet va portar a la colla a voler crear uns gegants nous que fossin més representatius de la vila i amb unes característiques tècniques més avançades que facilitessin el creixement del nombre de portadors dels gegants i;per tant, també  garantissin el futur de la colla.  El mateix 2014, durant la presentació dels Gegants Nous i la celebració del 40è aniversari dels Gegants Vells, se’ls va fer una petita restauració fiançada a través de Verkami.   En aquesta intervenció van ser arreglats tots els desperfectes de l’estructura a càrrec d’Arnau Guardi, posteriorment van ser pintats al Taller Gabins.   També es van renovar el cosset de la geganta i l’americana del gegant, aquesta tasca va anar a càrrec de Lucía Alonso, mentre que la M. Rosa Masó va arreglar la resta de peces de roba i va tenyir la faldilla del gegant. 

A partir del 2014, els gegants deixen de fer sortides fora del municipi, a excepció d’ocasions especials, i sols surten per la Festa Major de Llinars.  El 2019, amb motiu del seu 45è aniversari, es va fer una segona intervenció per acabar de renovar el vestuari, en aquest cas es van renovar les dues faldilles, el davantal de la geganta i la faixa del gegant, aquest cop de la mà del taller Folk al Biaix.  També calia reparar i pentinar la perruca de la geganta; d’aquesta tasca, se’n va encarregar el Jaumet, que és qui va regalar la perruca l’any 1997.

El 2020, en Xavi Tella  va compondre el seu ball propi, anomentat “El Ferro i la Pols” i coreografiat per Arnau Guardi.